L’Organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) ha fet públic aquest dimecres, dia 10 de juny, que la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó, les representacions de la Passió de Jesucrist, els balls de diables, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum han estat elegits per votació ciutadana com els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Aquestes propostes, finalment guanyadores, han rebut el 45% del total de vots emesos.

Cent candidatures optaven a convertir-se en un dels deu tresors del patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Durant tot el passat mes de maig es van posar a votació ciutadana, en la qual van participar 37.418 persones, de 705 municipis catalans i parròquies andorranes diferents, que van emetre 229.489 vots. Cada persona participant podia votar una o fins a deu de les propostes. També hi ha hagut vots emesos des de 46 països, procedents de catalans o andorrans residents a l’exterior.

La campanya d’elecció ciutadana dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra s’ha desenvolupat amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.

El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha valorat molt positivament el desenvolupament de la campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Xavier Tudela ha manifestat que “estem molt agradablement sorpresos i satisfets per la gran participació que hi ha hagut, el que ens ha permès a tots plegats conèixer millor el nostre ric patrimoni cultural immaterial. D’altra banda, a partir d’ara, farem accions nacionals i internacionals de promoció dels 10 tresors elegits, i del conjunt de les candidatures que hi optaven. Aspirem i esperem que cada tresor, i per extensió totes les candidatures, siguin portes d’entrada al coneixement de la nostra cultura”.

La classificació final de l’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra és la següent:

1) Diada de Sant Jordi (12,67% dels 229.489 vots emesos)

2) Sardana (9,41)

3) Castells (5,89)

4) Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó (4,53)

5) Representacions de la Passió de Jesucrist (4,18)

6) Balls de Diables -diables+correfocs- (4,04)

7) Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell (2,17)

8) Festa Major de Vilafranca del Penedès (1,14)

9) Festa de la Misteriosa Llum de Manresa (1,09)

10) Patum de Berga

La Patum de Berga ha estat automàticament un dels deu tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, atès que va ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.

Les següents candidatures, presentades per ordre de votació, s’han classificat entre les posicions 11 i 40:

11) Patrimoni Literari Català

12) Nova Cançó

13) Pessebres figuratius i vivents

14) Pastorets

15) Escolania de Montserrat

16) Manaies, armats i estaferms

17) Diada de l’Onze de Setembre

18) Mercat del Ram de Vic

19) Festa del Pi de Centelles

20) Festa del Serpent de Manlleu

21) Festes de maig de Badalona-cremada del dimoni

22) Tradició grecoromana

23) Curses de pontones o muletes de la Ribera d’Ebre

24) Festes del Tura d'Olot

25) Aplec del Pi de les tres Branques

26) Diada de la Mare de Déu de Meritxell del Principat d’Andorra

27) Festa Eth Haro de Les

28) Dansa/festa de la Tornaboda de Gavà/Viladecans

29) Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm

30) Processó i la Dansa de la Mort de Verges

31) So de la Cobla

32) Festa Major de Gràcia de Barcelona

33) Jocs florals

34) Raiers

35) Llegenda del Comte Arnau

36) Cataluna Exterior

37) Cant coral

38) Ball de bastons

39) Gegants, nans i capgrossos

40) Cagatió

Les següents candidatures, presentades per ordre alfabètic, s’han classificat entre les posicions 41 i 100:

Artesania de l’alabastre de Sarral

Artesania de la ceràmica i la terrissa catalana

Artesania de la cistelleria

Ball de gitanes

Ball de l’Óssa d'Encamp

Bestiari popular

Biodiversitat cultivada

Cant de la Sibil.la

Caramelles

Carnestoltes

Castanyada

Catifes de flors

Cavalcada de Reis

Concursos gossos d’atura

Correbous

Crema de falles al Pirineu

Dansa de Falgars

Diada del Corpus

Els Traginers

Enramades

Festa d’en Tocasons de Taradell

Festa de la Candelera

Festa de la llana i el casament del pagès de Ripoll

Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri

Festa de moros i cristians de Lleida

Festa de Sant Gil de Núria

Festa de Sant Magí de Tarragona

Festa de Santa Tecla de Tarragona

Festa Major de Sant Feliu de Pallerols

Festa Major de Sant Pere de Reus

Festes de Sant Narcís de Girona

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

Fires de Sant Ponç

Fires de Santa Llúcia

Garrotín

Goigs

Home dels nassos

Joc de bitlles catalanes

Joc del bòlit

Jota de les Terres de l’Ebre

L’ou com balla

Llegenda de Joan Sala “Sarrallonga”

Llegenda de les Quatre Barres

Llegendes de dones d’aigua

Nadal

Navegació fluvial tradicional de l’Ebre

Processó de la Sang de Perpinyà

Processó del Sant Enterrament de Tarragona

Processons marítimes de la Mare de Déu del Carme

Ral·li de cotxes d’època de Sitges

Rambla de Barcelona (ramblejar)

Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida

Rumba catalana

Tècnica d’obtenció de la sal

Tècnica de fundició i ús de les campanes

Tècnica de l’elaboració del ciri

Trabucaires

Trementinaires

Tres Tombs

La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.

Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana:

Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.

Organització Capital de la Cultura Catalana

Telèfon: 934123294

www.ccc.cat