Discurs pronunciat per Salvador Margarit, membre de Junta de la UCS, a l'Aplec de Colles en commemoració del 50è aniversari de la UCS a Montserrat (01.06.08) :

Bon dia a tots.

Durant els cinquanta anys de vida de la Unió de Colles Sardanistes, si fa no fa dues generacions de canvis i transformacions, el sardanisme ha passat de ser una de les escasses manifestacions de catalanitat que era tolerada, a ser una activitat més de projecció cultural que competeix amb totes les àmplies possibilitats que la indústria cultural i del lleure posa avui a l'abast del públic.

Per a nosaltres, però, dansaires de Competició, que practiquem la dansa nacional de Catalunya en la seva expressió més artística, la Sardana no és només una afició quasi esportiva. Sense oblidar l'arrelament en el marc simbòlic que ens defineix com a poble, tanmateix volem comunicar a tothom allò que el Sardanisme de Competició pot aportar al ple desenvolupament de la persona humana.

Vist des del component emocional, la Sardana, com a activitat que combina música i moviment del cos, és un art. Constitueix així un vehicle tant per comunicar estats d'esperit propis, com per fer sorgir a flor de pell tota una munió de sensacions.

Des del pla físic del comportament humà, també som protagonistes de l'esforç esmerçat. De la disciplina que cal exigir-nos. De la forma física que ens cal mantenir. De l'oïda musical que precisem. De l'aritmètica que fem servir per repartir adequadament o per resoldre una revessa. En resum, de la tenacitat que ens cal per superar les nostres pròpies limitacions – perquè no altra cosa significa competir -.

Des d'una perspectiva més social, som beneficiaris de llaços d'amistat i de compromís entre dansaires, així com de les virtuts de lideratge per resoldre els conflictes entre persones en el sí d'un grup. De l'esperit d'humilitat que suposa saber guanyar i saber perdre. De l'elegància que posa de manifest una colla o el conjunt de totes elles. Del seu moviment harmònic i, també, de la plenitud atlètica que exhalen els dansaires. Fixeu-vos en la capacitat que té el Sardanisme de Competició per comunicar, alhora, rigor, seriositat i rauxa, emprant formes associatives, perquè és el conjunt allò que importa.

Tots aquests són valors objectius, col·lectius uns, individuals d'altres, així com experiències subjectives, que cal conrear, preservar i difondre pel potencial que tenen de cara la formació integral de la persona. Si, a més, el resultat de tot plegat és un espectacle, us doneu compte del tresor que tenim?

D'altra banda, la vida ens convida a transmetre aquests valors, perquè la societat els necessita. L'adquisició de valors és imprescindible per configurar la mentalitat dels joves, i també per sotraguejar la dels no tan joves, a fi de que es captinguin al llarg de la seva vida com a persones íntegres. Però, per tal que els ciutadans els comprenguin i se'ls facin seus, necessiten que els hi siguin apropats i, a nosaltres, ens cal saber aprofitar qualsevol activitat i mitjà per protegir-los, desenvolupar-los i divulgar-los. Estem convençuts que el Sardanisme de Competició ho fa abastament.

En aquesta projecció del Sardanisme de Competició en tant que transmissor de valors humans, agraïm molt els ajuts i l'acolliment dels Ens públics així com de les persones i entitats privades. Podem, però, millorar-ho entre tots, perquè, no cal oblidar-ho, a partir d'iniciatives com la nostra, la ciutadania, orgullosa de l'eficàcia de la xarxa social que la configura, de les seves institucions i dels serveis que en rep, crea la nació i en segrega la cultura.

A aquells qui heu estat dansaires, als qui ara ho sou i a tot el vostre entorn, és realment un goig poder-vos donar públicament les gràcies més efusives per la vostra dedicació i entusiasme. Vosaltres sou la sal del Sardanisme, i, senzillament, sense vosaltres aquests cinquanta anys no haguessin estat possibles. Us encoratgem, doncs, a mantenir aquests valors, a perseverar-hi, i a enfortir-los cada dia més i més.

I ara, per demostrar aquest compromís, només em resta fer-vos una convidada. Com diu la lluna bondadosament al darrer vers de la Sardana de les Monges: BALLEU, BALLEU.